Capital de l’Alta Ribagorça, es troba situat a 841m d’altitud, entre els Pirineus axials i les serres interiors prepirinenques, a la vora del riu Noguera Ribagorçana. El municipi comprèn vint-i-quatre nuclis agregats, amb una extensió total de 150 km2   i 2.317 habitants.

Situat en un enclavament estratègic, el Pont de Suert es converteix en nucli de comunicacions de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa.

Actualment, és el centre comercial i de serveis de l’Alta Ribagorça i, als seus voltants, encara hi perdura l’activitat agrícola i ramadera, dispersa pels seus nuclis. Històricament, la indústria hidroelèctrica ha estat, des de mitjans del segle XX, el motor del desenvolupament econòmic ribagorçà.

El Pont de Suert és un municipi ric en patrimoni natural, cultural, etnològic i històric. El passeig pel seu barri històric descriu l’empremta del pas del temps. D’època medieval, destaquen els edificis del Palau Abacial i de l’Església de l’Assumpció, que actualment custodia la Col•lecció d’Art Sacre de la Ribagorça. Dins del seu patrimoni cultural i historicoartístic destaquen el conjunt d’esglésies i ermites dels seus nuclis agregats, com ara la de Santa Maria de Lavaix, la Mare de Déu de les Neus d’Irgo, Sant Salvador d’Irgo, Sant Climent d’Iran o el Monestir de Santa Maria de Lavaix.

L’Església Nova, dedicada a l’Assumpció, data de l’any 1955 i va ésser dissenyada pel senyor Eduardo Torroja, com a conseqüència del marcat augment demogràfic que va suposar l’arribada de l’empresa hidroelèctrica ENHER.

Els espais d’interès natural de La Faiada de Malpàs i de la Serra de Sant Gervàs, el Centre de Fauna i la Ruta de la Fauna de Montiberri són peces fonamentals en la configuració del ric patrimoni natural i paisatgístic del Pont de Suert, que fan del municipi un lloc privilegiat per al turisme rural i de muntanya.

El seu patrimoni etnològic i històric té com a elements fonamentals la Fira de la Girella, la celebració de la festivitat de Sant Sebastià, les Falles i el Ball de Bastons de Malpàs, representatius d’un territori amb una forta identitat i un marcat caràcter.

 

Nuclis
 ABELLA D´ADONS
 ADONS
 LA BEGUDA D´ADONS
 LES BORDES
 CASÓS
 CASTELLARS
 CASTILLÓ DE TOR
 CORRONCUI
 ERILLCASTELL
 ERTA
 ESPERAN
 GOTARTA
 IGÜERRI
 IRAN
 IRGO
 LLESP
 MALPÀS
 MASSIVERT
 MONTIBERRI
 PERANERA
 PERVES
 PINYANA
 SARROQUETA
 VENTOLÀ
 VIU DE LLEVATA
 VIUET

 

 

Vilaller, municipi situat al peu de la Ctra. N-230 limita amb la Val d’Aran i l’Aragó a través del riu Noguera Ribagorça. Amb una altitud de 981 m., extensió de 58,63 k2 i 678 habitants, disposa dels nuclis d’Artiga, Cierco i Senet.

Destaca el campanar octogonal d’estil barroc de l’església de Sant Climent de la darreria del s.XVIII. D’altres elements interessants son el pont romànic sobre el riu Noguera Ribagorçana, la muralla amb arcades del s.XI i restes de l’antiga presó. La part alta del poble conserva el seu particular toc d’antigor, en ella si troba la casa natal de Mossèn Anton Navarro, que va néixer a Vilaller el 12 de setembre de 1867 i fou premiat nombroses vegades en certàments literaris dels Jocs Florals.

Vilaller també disposa de varies ermites com la de Sant Antoni, la Verge de Riupedrós i Sant Mamés.

La Fira de Tots Sants que se celebra sempre el 2 de novembre, i és la més antiga de la comarca, tracta de l’agricultura i la ramaderia. El ball típic és el “tatero” que es balla per la festa major del 15 d’agost amb tres “majordoms” solters i tres noies.

Nuclis :

ARTIGA
CIERCO
SENET DE BARRAVÉS

La Vall de Boí és el municipi més extens de la comarca. Els 1.079 habitants que hi viuen es reparteixen entre nou nuclis : Barruera, Boí, Cardet, Cóll, Durro, Erill la Vall, Pla de l’Ermita, Saraís i Taüll. El més baix, Cóll, està situat a 1.180 metres, i el més alt, el Pla de l’Ermita, a la ratlla dels 1.600 metres. Tots plegats configuren un teixit econòmic cada vegada més sòlid i que s’ha transformat totalment durant les darreres dècades.

Envoltada pels cims més alts, que arriben a superar els tres mil metres d’alçada i amb una important zona lacustre i uns paisatges excepcionals, ha fet que el turisme esdevingui el veritable sector preeminent de la seva economia. Aquesta oferta turística es fonamenta en pols d’atracció ben diversificats com : el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional a Catalunya i un dels tretze existents a l’estat espanyol, l’estació d’esquí Boí Taüll Resort  amb 49 pistes d’esquí alpí i 2.750 m. de cota màxima com el Puig Falcó i l’Estació Termal Caldes de Boí que amb una altitud de 1.500 m i  amb 37 fonts minero medicinals de propietats curatives i relaxants, té una llarga tradició que es remunta ja als temps dels romans. Les seves aigües van ser declarades d’utilitat pública el 20 de desembre de 1.887.

El patrimoni cultural i artístic és l’altre gran atractiu de la Vall. El conjunt dels 9 monuments romànics declarats des de l’any 2000 com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i la possibilitat de descobrir encara l’arquitectura tradicional d’aquests petits pobles, són alguns del atractius que arrosseguen a qualsevol visitant a gaudir-ne amb una sorprenent admiració.