Cap de la Faiada

La font del poble de Montiberri, deshabitat des de fa anys, és el punt d'inici d'aquest itinerari, eminentment forestal, que ens menarà fins al cap d'aquest gegant calcari. Un camí empedrat amb parets de pedra seca arrenca cap a la muntanya fins endinsar-se, poc després, en un bosc on el teixó o el tudó són hostes freqüents. Aquest bosc de pi roig, producte de repoblacions realitzades a mitjans del segle XX, s’estén per la partida dels Espigolars.

A mesura que guanyem alçada per l'obaga de Montiberri, el sotabosc es torna més humit i comencen a aparèixer els primers faigs isolats. Són arbres robustos, d’escorça grisa i llisa, que amb l'arribada dels primers freds perdran les seues fulles i també els seus fruits, les riques fagetes, un aliment fonamental per a molts dels animals que viuen dins d'aquestes selves montanes. El cabirol n’és un d’ells ha colonitzat, amb relativa facilitat, aquests ambients boscans.

Un cop creuat un tallafocs que acompanya la línia elèctrica als repetidors de comunicacions existents als caps de la Faiada, i després de nombroses marrades, podrem gaudir d’unes excel•lents vistes des del mirador de la Feixa Rasa. Poc a poc, el bosc comença a esclarissar-se mentre les roques calcàries afloren formant petits tossals. Som al prat Llong, una prada allargassada amb pletius naturals per tancar els animals d'abans, però que es fan evidents encara avui. Unes antenes metàl•liques ens sorprendran en arribar als caps de la Faiada, però serà el vèrtex geodèsic, situat al punt culminant de la muntanya, on trobarem una taula d’orientació que ens ajudarà a interpretar el paisatge que ens envolta.