THE NEW OLD
El violoncel tenor
Intèrprets
Amat Santacana, violoncel tenor
Blai Bosser, violoncel
Javier Fierro, contrabaix
Jeremy Nastasi, guitarra barroca i tiorba
David Palanca, clavicèmbal i direcció artística
Programa
Obres de F. Alborea, A. Vandini, A. Scarlatti, D. Scarlatti, L. Boccherini i P. de Marzis.
Durant els segles XVII i XVIII van conviure a Europa una gran varietat de violoncels. N'hi havia de grans i de petits, amb trasts o sense, de quatre, cinc i fins i tot sis cordes. Totes aquestes varietats van anar desapareixent durant el segle XIX i només va quedar el violoncel estàndard que coneixem avui en dia. Un dels que va desaparèixer va ser el violoncel tenor, més petit i de registre més agut que l'actual. Luigi Boccherini, que a part de compositor era un excel·lent violoncel·lista, el podria haver utilitzat en alguna de les seves obres. En un inventari dels seus instruments menciona que a més d'un "violón", que és com s'anomenava el violoncel a l'Espanya del segle XVIII, posseeix un "violón chico". En aquest concert en presenten un d’original construït l’any 1774 pel lutier Nicolas Duclos a Madrid. Un instrument amb un so poderós i a la vegada càlid que ve directament del segle XVIII.